viernes, 28 de septiembre de 2012


"8 Reinas" abre la segunda temporada de Sala Russafa

No te pierdas los nuevos espectáculos en el Centre Cultural i Docent d'Arts Escèniques Sala Russafa
0 votos
8 Reinas
8 Reinas
Sala Russafa inaugura su segunda temporada con la nueva versión de uno de sus espectáculos más exitosos, “7 Reinas”. La primera coproducción del centro cultural - en colaboración con la compañía Arden - colgó el cartel de “sin localidades” la Navidad pasada. Tras su paso por Sagunt a Escena, vuelve ahora al escenario de Sala Russafa (del 18 al 21 y del 25 al 28 de octubre) estrenando nombre, “8 Reinas”, y sumando una nueva reina a la galería de personajes femeninos que interpreta un reparto masculino que también presenta novedades.
Esta vez son los actores (por orden de intervención) Álvaro Báguena, Juan Mandli, Pascual Peris, Ferrán Gadea, Rafa Alarcón, Jerónimo Cornelles, Juan Carlos Garés y el propio Chema Cardeña, autor y director de la pieza, quienes se meten en la piel de ocho mujeres extraordinarias. Monarcas que tuvieron que  gobernar en un mundo de hombres, enfrentándose a situaciones extraordinarias que, sin embargo, demuestran los conflictos, las emociones, los miedos y la fortaleza que forman parte del día a día de cualquier mujer.
En la nueva versión de este espectáculo, a María Estuardo, Catalina La Grande de Rusia, Isabel La Católica, Cristina de Suecia, María Tudor, Juana La Loca y Elizabeth I, se suma Isabel II, llamada La Castiza por su afición a mezclarse con el pueblo.
Sus historias son un vibrante retrato de la condición femenina que se muestra a través de una original puesta en escena, reforzada por la música en directo de David Campillos y la voz de Rebeca Ibáñez, única mujer en el espectáculo,  que interpretan temas universales de David Bowie, The Beatles, Eric Clapton o Mike Oldfield.


“8 REINAS”
Texto y dirección: Chema Cardeña
Intérpretes: Jerónimo Cornelles, Juan Carlos Garés, Álvaro Báguena, Juan Mandli, Pascual Peris, Ferrán Gadea, Rafa Alarcón y Chema Cardeña. MÚSICO: David Campillos CANTANTE: Rebeca Ibáñez
Produce: Sala Russafa y Arden Producciones
Sinopsis: Vuelve uno de los espectáculos más exitosos de la primera temporada de Sala Russafa, una coproducción con la compañía Arden que colgó el cartel de “sin localidades” la pasada Navidad. Las que fueran “7 Reinas” ahora suman a Isabel II a la lista de monarcas que incluye a Isabel La Católica, Juana La Loca y Catalina de Rusia, entre otras. Ocho mujeres a las que dan vida ocho actores en un vibrante retrato de la condición femenina que habla, con humor agridulce, de temas que aún no ha resuelto nuestra sociedad. Una original puesta en escena que se completa con versiones interpretadas en directo de grandes canciones de The Beatles, David Bowie, Eric Clapton o Mike Oldfield.

Esta es la obra que iremos a ver tod@s junt@s el 19 de octubre. Al terminar habrá un forum con los interpretes de la obra.......

miércoles, 26 de septiembre de 2012

 Más de 14.000 mujeres podrían estar siendo obligadas a prostituirse en calles y clubes de nuestro país. Mujeres de Rumanía, Brasil, Paraguay, Nigeria y muchos otros países,  un verdadero comercio de compra-venta de mujeres y niñas del que se lucran unos pocos. 
Son datos del último informe del Defensor del Pueblo, pero para Mabel esto no es nuevo. Ella lleva años colaborando con organizaciones que luchan contra la trata de personas y ha conocido a muchas mujeres que han conseguido escapar de esa pesadilla. Mabel cree que la sociedad española debe hacer algo para acabar con esta situación. 
Y por eso ha creado una petición para pedirle a la Generalitat que cierre el prostíbulo más grande de España, el club Paradise, en La Jonquera, Girona. Allí ejercen la prostitución más de 150 mujeres.  Su dueño ha sido detenido varias veces por proxenetismo, blanqueo de capitales e incluso ha sido condenado por ser parte de una red que introducía en España a mujeres procedentes de Brasil.  A pesar de ello el club sigue abierto.
Hace unos meses la Policía liberaba a una joven de 19 años secuestrada en un piso en Madrid por haber intentado escapar de una red de prostitución. Además de sufrir golpes y latigazos,  le raparon el pelo y las cejas y le tatuaron en la muñeca un código de barras en el que constaba su deuda con la red. Y hay muchos casos más. 

domingo, 16 de septiembre de 2012


From:SOIL Marcela y Merche fmp@hotmail.com>
Os envío el cartel de la próxima formación que realizamos el día 25 de septiembre para Emprendedoras.

Para inscribirse simplemente pueden responder a este email o llamar al teléfono que figura en el cartel.

Agradecemos nos indiquen nombre y apellido, documento de identidad, nacionalidad y teléfono. 
En el caso de que pertenezcáis a una asociación o entidad, también podrían indicarlo.
Gracias y estamos seguras de que será una actividad que resultará de provecho.
Un saludo a todas!!!!

Marcela Jabbaz 
Merche SanchísServicio de Orientación e Inserción Laboral (SOIL)
Federación Mujeres Progresistas
Telfs. 96 352 3133 y 683 377 537
C/ Martínez Cubells, nº2 piso 5º pta 15
46002 Valencia

martes, 11 de septiembre de 2012

IMPORTANTE


De: Federació Dones Progressistes C. V. <m_fmpval@hotmail.com>
Fecha: 10 de septiembre de 2012 08:22
Asunto: difusión del programa e-logia para emprendedoras y de orientación laboral
Para:  los compañeros y compañeras de Orientación Laboral:

Os adjunto un folleto y una carta de presentación de un programa que está dando muy buenos resultados con mujeres emprendedoras y también para búsqueda de empleo. Se trata de una plataforma con asesoramiento individualizado on line (en el material adjunto se brinda más información). 

El perfil de mujeres a derivar es simple: tienen que saber manejarse en Internet y ser una persona comprometida con su proyecto empresarial y/o de busqueda de empleo.

Si necesitan más información, no duden en consultarnos,

Marcela Jabbaz
Servicio de Orientación e Información Laboral
Federación de Mujeres Progresistas
96 352 3133 
2 archivos adjuntos — Descargar todos los archivos adjuntos (comprimido para  )  
e-logia.pdfe-logia.pdf
90 kb   Ver   Descargar  
Tríptico e-logia.pdfTríptico e-logia.pdf
3503 kb   Ver   Descargar  

domingo, 12 de agosto de 2012

LAS MUJERES SON ORO PURO


  • Las deportistas españolas consiguen el 65% de las medallas
RAMON BESA Londres 47
La medalla de oro en vela y la de bronce en balonmano de ayer ratifican el despegue del deporte femenino en España. Craviotto consiguió una plata en piragüismo. Hoy se clausuran los Juegos de Londres. Para España, que suma 17 medallas, una menos que en Pekín, queda la final de baloncesto frente a EE UU (16.00) 
Toro, Pumariega y Echegoyen celebran su triunfo.

jueves, 28 de junio de 2012

Vidapervida: Lidia Falcón, una dona de verbs.

Macu gimeno i Lidia Falcón. Foto: Gràcia Ausiàs. 
Ahir vaig assistir a la presentaciò del llibre de Lidia Falcón, La pasión feminista de mi vida, en un acte organitzat per l'Àrea de la dona i la de Cultura d ela Intersindical. Vaig tindre l'ocasió de conéixer personalment una de les dones més importants de la transició. Lidia, en persona, és una dona carismàtica, culta, curiosa i amable. Va ser una bona vesprada. Us penge el text que vaig preparar per a la presentació. Espere que us agrade. Presentació de Lidia Falcón: "Ma mare sempre em diu que “fins i tot en l’infern s’ha de tindre amics”, i amigues, i té raó perquè justament això, l’amistat, em permet estar ací hui per parlar d’una dona que m’ha acompanyat durant molts anys de la meu vida. Gràcies a Macu, una amiga que confia amb mi i, i gràcies a les amigues i amics de la Intersindical amb qui he treballat durant un temps i amb qui compartisc tantes inquietuds i projectes=. El llibre, que presentem comença amb un poema, i el primer vers marca el to de l’obra, contundent, ferma, coral: un verb que es repetix com una obstinació, un verb que es converteix en una voluntat. He sido siempre una y repetida... He sido siempre terca y arriesgada.... y en campo abierto nunca temí nada.... sorbí yo la verdad que vivifica.... ¿Acaso una mujer no siente, y vibra y ama.. ¿Acaso no soy hoy aquella misma? En les pàgines de La pasión feminista de mi vida, he trobat les “unes i les repetides”, he trobat les dones i els hòmens amb qui ella va treballar, a les que va estimar, les que la van trair. Però també he trobat moments de la meu vida, que ni recordava. I he trobat la meua inocència, que és part de la seua. I he trobat aquella manera de dir i la ferma convicció de l’autora quan cita Gramsci “La veritat sempre és revolucionària”. Les memòries, sobretot unes memòries d’una sinceritat, i d’un detall, d’una valentia, i d’una contundència com les que ha escrit Lidia, acaben per ser també la nostra memòria. La lectura del llibre m’ha produït la sensació de travessar un espill i veure-hi l’altra part. I m’ha reconfortat, perquè estava preparada per descobrir el misteri. He trobat la passió: “Reflexionamos sobre la importancia que tendria publicar una revista feminista, por primera vez en España desde la Guerra Civil, y del impacto que causaria...Era preciso disponer del medio que fuera el núcleo de unión de todas las mujeres que quisieran compartir el ideal feminista”....“la sacamos de la nada....con una tirada inicial de 20.000 ejemplares, que se convirtio pronto en 34.000....” parla de Vindicación feminista, que vaig llegir quan encara era una cria. I he trobat una explicació, a les discusions de les assembles de dones en el Teatre Escalante, a València, en llegir què va passar l’any 1975 en les Jornades Feministes de Madrid:“ En aquella assamblea se iban a decidir las dos grandes lineas del feminismo para el futuro de muchos años: el que era dependiente de los partidos políticos y el que iba a luchar autonónomamente...fue imposible llegar a unas conclusiones unitarias porque Dulcinea se opuso...recuerdo con tristeza su obsesión por cumplir las consignas de su partido (PC)...” I he tornat a sentir el mensyspreu i la desconfiança de les dones que militaven en partits de l’òrbita comunista, la primera vegada que vaig participar en un 8 de març, en Sueca. “ Ellas, eran las comunistas y ..nosotras las señoritas burguesas”. Com jo. La forma absolutament descarnada amb què explica els fets i les actituds dels partits polítics, sobretot del PSUC i del PCE, m’ha recordat una altra dona Maria Antonietta Macciocchi, una dona que també buscava la veritat, expulsada del PCI, filla d’antifeixeistes, i les seues memòries Duemila anni di felicita (Dos mil anys de felicitat). L’any 2000, una periodista italiana, escrivia sobre les memòries de la Macciochi el següent. Jo,i disculpeu la comparació,hi veig el paral·lelisme, amb totes les matisacions que vulgau: “per a les dones que cinquanta anys enrere, es van llançar a la palestra de la política i la lluita social, o més generalment l'escenari mundial, les anomenades virtuts masculines de l’audàcia i de la voluntat, els resultaven necessàries però no suficients. Per perfilar-se nítidament necessitaven una forta càrrega d'excentricitat, una riquesa interior que anara més enllà del que " no era convencional” i una 'indomable energia per expressar-la. Potser per això tot el món critica Maria Antonieta en la seva atrafegada vida. La seua energia confon i espanta. La consideren ambiciosa, espúria, fanàtica. Ella mateixa es creu les definicions que li fan i cau fàcilment en els paranys aliens. Però l’obra autobiogràfica li recorda qui és: "Macciocchi, sonno io... ma ce n’è anche una altra” Maria Antonieta ha escrit molt sobre la seva vida: no només per ser testimoni sinó per escapar de les limitacions que li imposaven les definicions dels altres.”
dibuix Manola Roig 
 Per acabar, com una constantació que el món és molt menut us llegiré el que explica un dels meus personatges, una Donueta, que és hereva del dibuixos de Núria Pompeia, amb qui Lidia va treballar en aquella obra Cartas a una idiota española. És el meu homenatge a Lidia, i a les dones que “en los tres años de guerra civil se entregaron heroicamente a la defensa de la República, cuya supervivència sabían que era la suya propia. y cuya derrota les significó el exilio, el campo de concentración, la carcel y la esclavitud doméstica.” Donueta: més que farta Sóc de les que creuen en la importància dels verbs: cuinar, parir, viure, treballar, ajudar, construir, defensar-se, créixer, atendre, ensenyar, decidir, pensar, estalviar, reflexionar, actuar, mediar, alleugerir, parlar, escoltar, guarir,envellir, prendre, malcriar, estimar, gastar, compartir, barallar-se, dirigir, opinar, jugar, abraçar, insultar...I la meua experiència m’ha desmostrat que només amb els verbs i les frases ordenades i senzilles, sense massa elements distorsionadors ens podem entendre. Els adjectius són una font inegotable de maldecaps, malsentesos , prejudicis. En el cas que us vull exposar, el meu, el de una dona com vosaltres, els adjectius ens acompanyen sempre i s’han convertit, crec, en els nostres majors enemics. Des de posicions ideològiques compromeses, des de la dreta, des de l’esquerra, des de les cadires de les oficines, o els caus familiars, des de les trones de l’església o dels mitjans de comunicació ens aboquen adjectius, com qui tira confetti en una festa. Un confetti que només serveix per a la classificació, la taxonomia i el prejudici. Se suposa que he de ser segons més convinga santa, rebel, autónoma, generosa, amant, fidel, pura, sexi, simpàtica, seriosa, altruista, intel·ligent, amiga, valenta, callada, obedient, silenciosa, valenta, clarivident, espavilada, llesta, afable, amable, educada, ordenada, neta, lluitadora, sumisa... 
Què voleu que us diga! les coses com més clares, millors: a cada verb, un substantiu, a cada acció el seu subjecte. Això reclame, per a mi i per a vosaltres. Sóc una dona, amb verbs i sense adjectius. A.V.

martes, 26 de junio de 2012

26 mujeres asesinadas en España por violencia machista en lo que va de año 2012. En una misma semana aumenta la cifra en dos mujeres más asesinadas por violencia machista. ¡BASTA DE VIOLENCIA HACIA LAS MUJERES!